Nou dia.

Evolucionem a mitjes.
Ara envant,
ara enrere,
i pels voltants
 la vida fa via, molta via,
sempre envant
camina, i avançen
els dies, passetjant-se
vers la línia dels desitjos
que no es compleixen
i del temps que no triga
a bordar d'anys
i fils entrecreuats
 la mirada
d'aquell que no mira.

Segueix la fila d'estels,

 la mà que et guia arriba
tard o prest
tocant vora el cel
les cordes d'un nou dia,
sempre envant, sempre envant
amic meu no deixis mai
de tocar, deixa't guiar
pels dits que sonen allà dalt
dibuixant el teu camí
sigui de nit o de dia...
i camina, sempre envant,
bordant els teus ulls d'anys,
de vida, i veuràs com
allà on vagis
sempre hi haurà una mà
tocant, vora el cel,
les cordes d'un nou dia.