No estiguis trist.

Estàs trist, oi?

Tothom s'odia.

Venga a matar-se

entre sí,

a fer renou

perquè sí

cridant-se,

un i un altre cop

odi, i venga més odi

perquè sí...

Però no estiguis trist.

Dia rera dia,

es quedaran sense forces.

Se n'adonaran que l'odi en sí

no té raons,

ni raó

ni vida.

 Tan sols mort.

Una mort lenta

 que mata,

crida

dia rere dia

a les portes de l'ànima:

No obris.

Doncs un dia

 se n'adonaràn que la violència
és una espiral
un cercle
 un quadre en blanc

un camí aspre
que no comença ni acaba,
ni mai hauria de començar.

Encara estàs trist...oi? T'entenc:

 La violència
perquè sí,
o sigui perquè sigui,
com sigui
i on sigui...
et fa sentir trist.