Què puc fer?
Si no és deixar-me endur pel vent,
suaument.
I no sé com arribaré fins als teus canells.
Què puc fer?
Vaig a destemps, nuu de tu
i ens separa l'univers.
No sé que fer.
Desvela'm la resposta, i no les nits,
que vull sebre els teus secrets.
I tan sols puc pensar-te:
plaer finit,
que acaba on comensa
la linia dels teus pits.
Diga'm què puc fer,
si no és pensar-te
i desvelar les meves nits.
Li he demanat al llit:
No sap què dir.
I nomes sé que imaginar-te
és la llibertat de poder
complir el meu desig.
Tanco els ulls, i sento que ets aquí.
Acaricio la teva pell amb els dits.
Et miro, i miro pero me n'adono
que ets un reflexe,
i la teva ausència em fa embogir.
Per què em passa a mí?
Seguesc a destemps, nuu de tu
i ens separa l'univers.
Pero la nit em parla de tu
en un diàleg intens:
Jo t'escric,
trista al·legoria de les teves besades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario