PINZELLADES SEGONA PART

NOTA DEL AUTOR: Querido/a lector o lectora, antes de leer este poema, le recomiendo (si no lo ha hecho ya) que vaya a este enlace y lea la primera parte, ya que éste poema es su continuación.

http://unpocdepoesia.blogspot.com.es/2014/05/pinzellades.html

Muchas gracias y que disfrute la lectura.

Atentamente,

 Iván Criado Chamberlain

PRIMERA PART

I ACTE

- Aquest home és un malparit.

No m’ha dit

quin camí em farà feliç.

II ACTE

- Avi, segueixo escrivint.

- I tens por?

- Molta.

III ACTE

I què passa si no vull pensar qui sóc realment?

Idò tinguès fe!-interromp el meu avi-

- Però, avi, què fas aquí?

- No ho sé, ets tu qui m’escriu.

- Avi, ja és suficient.

- Fill meu, serca’t a tu mateix.

I de sobte, desapareix.

  

SEGONA PART

I ACTE B

(es troba a l’home que li havia dit la casa)

- Hey, què has trobat la feliçitat allà on t’he dit?

- I a damunt t’enrius de mi?

- Hola...! Perdonau que us interrompi,

què em podríeu dir

si heu vist un avi per aquí?

- No crec. Creus que em podria dir on ésser feliç?

II ACTE B

.- Avi...on ets?

- Sóc aquí.

- Però on? No et veig.

-No estic enlloc, fill meu:

Sóc aquí,

ara, sóc tot i no res,

sóc destí,

coincidència,

temps,

essència.

Sóc un ésser no nascut, etern,

sóc circumstància,

absolut,

perspectiva

ciència exacta

metafísica.

-Però ets el meu avi,no?

-NO.

III ACTE B

Per on anava?

Ah,sí, què passa si no vull pensar  qui sóc realment?

Es més: per a què serveix saber qui sóc jo,

si cualque dia moriré?

Lo del darrer acte està molt bé, la parrafada

amb el final apoteòsic de les pinzellades,

la felicitat i fer l’amor, però...

Què passa amb l’al·lot que serca la felicitat?

No li han dit que la felicitat no és un lloc, sinó un camí?

Com puc saber doncs com dibuixar el camí de la felicitat

si la vida és un llenç subjectiu,

i jo un pinzell amb inifinits colors?

No sé si ho entès:

repeti’m-ho, per favor.

Aquest pic no.

Empra la raó.

  

 TERCERA PART

I ACTE C

Per què ningú sap dir-me on és la felicitat?

Ni l’home més savi,

ni el de la casa número trenta tres, planta baixa,

m’ho sabrien dir:

I és molt senzill dir que la felicitat és un camí.

Ja no sé que pensar, ni que fer, ni on anar.

Us siré sincers:

ni tant sols sé què és la felicitat.

II ACTE C

I NO és una paraula llarga.
Molt llarga. I conseqüentment,
la feim molt curta:
Sofriment verbal reduït a instants,
ressonància mental eterna,eterna,etern,èter

buit de foc, aigua, terra i aire,

tard o prest...

(Hi ha tres opcions :)

A) Tornaràs a la dolça infància

corr!

B) Acabaràs fugint de tu mateix

tornant a la dolça infància,

corr!

C) Acabaràs fugint de tu mateix,

què faràs doncs?

III ACTE C

No existeixo.

De fet cap dels meus actes  existeix.

Uep, un momentet.

Ara ja sí.

Com a acte ja realitzat,

voldria expressar-vos un missatge,

abans de morir:

Estic cansat. Com a acte, reivindic la meva transcendència.

 És que no sabem veure més enllà de les paraules?

 Solem donar-li massa importancia a les paraules. Mirau-me als ulls. Us ho diran tot, en silenci.

26/01/16 Iván Criado chamberlain