En tot final hi ha un principi anomenat vida.

De cop i volta,

tu ja no hi ets.

Jo ja no hi sóc.

Fi de la història.

//

En tot final hi ha un principi 

anomenat vida.

La realitat desafina,

els estels tremolen de fred.

La sort i la concupiscència

troben la solució:

el sentit de l'humor.

 Ai,anima't, somriem.

.

 Es forma una càlida atmosfera

entre el teu somriure i el meu.

I la més freda intuició em diu
que aquesta distància

és un buit immensament petit,

que mai podré omplir.

De totes formes, Adéu.
El darrer dels silencis
neix amb intensitat.
Ens donem la mà,
i els dits sofreixen
cada besada que no ens donam.

Ens miram.
Súpliques d'un darrer cop,
d'un no t'envagis,
jo et cuidaré...
súplica eterna d'un instant.
I ens besam.
I ens tornam a besar.

Jo t'esperaré.
Però hi ha diferència
entre la realitat
i el que de veritat
volem fer.

Miro les estrelles.
Et vull tornar a besar,
i em giro.
Però de cop i volta,
tu ja no hi ets.
Jo ja no sé on som.
Fi de la història.