Para mi querida hermana, feliz 10 cumpleaños.

Si hay algo más bonito

díganmelo: no os creeré.

Eres locura/ amor infinito/

lluvia/mar/cielo/

fuego/viento/

 eres beso de unos labios tiernos,

 cordura/deseo/estrella

dueña de mi tiempo,

eres invisible/luz/poesía eterna/

 mito/historia/leyenda/

grito/gloria/primavera

de mi invierno/eres ojos

de un ciego/música 

de un sordo/eres paz

en tiempos de guerra:

con tu arma me matas

poco a poco/eres vida

 de mi alma/promesa cumplida

 de un mentiroso;

eres calma/verdad

y mentira/eres cima

de mi montaña

o río sinuoso

y yo marinero de palabras.

Y si acaso dudas

de mis versos

mira un poco más allá,

te doy mis ojos/ su sonrisa/

más no verás

belleza/ dulzura/

 la puerta de mis sueños

hecha realidad;

verás su faz

cálida/brillante/inteligente

y verás que no miento,

es un precioso regalo

del presente/ tan claro

como incierto

 espejo de mi felicidad

es mi hermana sin dudarlo.

 Con todo el cariño y amor de tu hermano, te quiero Eva.

Molt més que la meva lluna.

Quan el sol surt,
 no hi ha cosa més bella
que una carícia teva;
  quin gran dilema  és triar
entre el primer raig de llum,
 i les teves mans.

Amb la suavitat de la teva pell
 recobro els sentits,i cada matí
 quan el sol surt,
dolça controvèrsia
 entre els teus dits
 i el primer raig de llum.

I es allà al llit
quan desapareixen el dia i la nit:
 no hi ha lluna més tendre
ni raig més bonic
que les teves besades al matí.

Quan tot acaba, i tu ja no hi ets
el mar està tranquil:
 reflexe trist, n'és de mi l'ona
que s'endinsa en la terra
 cercant-te i no et troba.

Com oblidar el teu caminar
junts arran de la mar,
 i les teves mans quan em desperten;
 si del teu record som titella
 i dels teus llavis esclau incondicional?

La curva de tu sonrisa

No sé por qué la inspiración falta

a mi boca, cuando tus labios resurgen

a mi memoria;

como un recuerdo que surge

cuando la historia debería

estar acabada,

y no hay razones por las que continuar.

Será porque tus labios nunca callan

y me hacen hablar, busque donde busque

tu mirada me encuentra y me susurra

que nunca habrá final.

Y no sé por qué tu mirada

inocente y pícara, me confunde

con cada palabra:

réplica exacta de tu mirada

es la estrella insolente que en el cielo brilla

y se atreve a guiarme hasta por siempre jamás.

Aun así no sé por qué la inspiración falta

a mi boca, si tu mirada esdeviene lluvia

y gota a gota mi vida

se hace poesía.

Será por que tus ojos revelan

mis secretos cuando me miran.

O será la curva de tu sonrisa

que me eleva hasta la felicidad.

Què som jo?

Què som jo

sinó un punt

confós del temps; 

 un rellotge sense agulles

que oscil·la entre

l'efímer i l'etern?

 No sóc més

que  un gra

en un rellotge d'arena

que gira eternament.

 Què som jo

sinó un record banal

que es passetja per la vida 

 empès pel vent?

 

Som un viatger
que camina
cada dia
pel mateix carrer;
un record més
d'alguna ment
afligida, per la visió
melancòlica d'algú
que camina per la vida
 perdut en el present.

L'home del temps.

Es el temps, fet home.
Cosit amb l'experiència
de la vida,
fort d'esperit.
Dins cada ull
el món d'ahir,
d'avui,
i, si Déu vol
el de demà.


Com descriure l'home del temps:
amb gestos?
paraules?
llàgrimes?
Res no pot retractar l'ànima
de l'home del temps,
sinó l'amor
en cada vers,
en cada mirada.

Ell tan inocent
i tan cult,
tan ferm i conseqüent;
té la dolça virtut
de l'eterna juventut
que brolla encara
dels seus llavis.
Prego: no t'envagis.


Ets l'home del temps,
i has vençut la vida
minut a minut:
segueix, passi el que passi,
lluitant
que jo t'ajud:
pero no t'envagis.


T'estimo pradí.