Molt més que la meva lluna.

Quan el sol surt,
 no hi ha cosa més bella
que una carícia teva;
  quin gran dilema  és triar
entre el primer raig de llum,
 i les teves mans.

Amb la suavitat de la teva pell
 recobro els sentits,i cada matí
 quan el sol surt,
dolça controvèrsia
 entre els teus dits
 i el primer raig de llum.

I es allà al llit
quan desapareixen el dia i la nit:
 no hi ha lluna més tendre
ni raig més bonic
que les teves besades al matí.

Quan tot acaba, i tu ja no hi ets
el mar està tranquil:
 reflexe trist, n'és de mi l'ona
que s'endinsa en la terra
 cercant-te i no et troba.

Com oblidar el teu caminar
junts arran de la mar,
 i les teves mans quan em desperten;
 si del teu record som titella
 i dels teus llavis esclau incondicional?