Navegant d'aigües cristalines,
què mires?
Els núvols dibuixen línees
tímides a l'horitzó,
i tu les mires.
Esperes la calentor dels dies,
els encercles, ansiós de vida,
meravellat del temps meravellós
que passa mentre mires
els núvols dibuixant dues línees.
I navegues i passa la vida
meravellosa, i navegues
vers aigües cristalines
i no t'ofegues,
res t'ofega la il·lusió
d'arribar allà on començen
aquelles dues línees.
Amb els dits dibuixes
el precís instant
en què els somnis
eclipsen la realitat.
I juraria que els teus peus
són allà dalt caminant,
a pas ferm i clar
en direcció als somnis
que cualque dia es compliran.