Desacato a la autoridad

Hi ha [...], i silencis.

I aquell era el darrer dels silencis.

Silencis que parlen amb fúria.

Callem una estona.

[...]

Avís:

Allò no era un silenci qualsevol.

Aquell silenci desfermà la fúria 

de l'autoritat.

Fou un silenci de dol.

 Solem confondre el silenci

amb les paraules que no es diuen.

Doncs bé:

Aquelles paraules amagaven

un silenci irracional.

No ho havia dit tot;

i tot ja era dit.

 O no hi havia res més a dir.

Hi ha [...], i silencis.

Silenci.

No parlava amb paraules.

Disparava silencis.

 I aquells silencis ferien,  un a un i

a poc a poc,però

 amb tot el pes d'una bala.

Silenci mortal.

Una lluita constant

de silencis impregnava

la meva conciència.

I no n'era conscient.

Santa inocència

la meva, lluitant

per la meva vida

amb paraules,

mortificant 

la meva existència

amb silencis.

Callem una estona, sobren paraules.

 [...]

Silenci.

 [...]

He dit silenci.

[...]

Això no acaba mai.

[....]

I així,el silenci esdevé  cadena perpètua d'aquells qui parlen. 

I la salvació dels qui callen.

 Silenci.

Iván Criado Chamberlain.