http://unpocdepoesia.blogspot.com.es/2014/05/pinzellades.html
Muchas gracias y que disfrute la lectura.
Atentamente,
Iván Criado Chamberlain
PRIMERA PART
I ACTE
- Aquest home és
un malparit.
No m’ha dit
quin camí em farà feliç.
II ACTE
- Avi,
segueixo escrivint.
- I tens
por?
- Molta.
III ACTE
I què passa si no vull pensar qui sóc realment?
Idò tinguès fe!-interromp el meu avi-
- Però,
avi, què fas aquí?
- No ho
sé, ets tu qui m’escriu.
- Avi, ja
és suficient.
- Fill
meu, serca’t a tu mateix.
I de
sobte, desapareix.
SEGONA PART
I ACTE B
(es troba a l’home que li havia dit la casa)
- Hey, què has trobat la feliçitat allà on t’he dit?
- I a
damunt t’enrius de mi?
-
Hola...! Perdonau que us interrompi,
què em
podríeu dir
si heu vist un
avi per aquí?
- No
crec. Creus que em podria dir on ésser feliç?
II ACTE B
.- Avi...on ets?
- Sóc aquí.
- Però on? No et veig.
-No estic enlloc, fill meu:
Sóc aquí,
ara, sóc tot i no res,
sóc destí,
coincidència,
temps,
essència.
Sóc un ésser no nascut, etern,
sóc circumstància,
absolut,
perspectiva
ciència exacta
metafísica.
-Però ets el meu avi,no?
-NO.
III ACTE B
Per on anava?
Ah,sí, què passa si no vull pensar qui sóc realment?
Es més: per a què serveix saber qui sóc jo,
si cualque dia moriré?
Lo del darrer acte està molt bé, la parrafada
amb el final apoteòsic de les pinzellades,
la felicitat i fer l’amor, però...
Què passa amb l’al·lot que serca la felicitat?
No li han dit que la felicitat no és un lloc, sinó un
camí?
Com puc saber doncs com dibuixar el camí de la felicitat
si la vida és un llenç subjectiu,
i jo un pinzell amb inifinits colors?
No sé si ho entès:
repeti’m-ho, per favor.
Aquest pic no.
Empra la raó.
TERCERA PART
I ACTE C
Per què ningú sap dir-me on és la felicitat?
Ni l’home més savi,
ni el de la casa número trenta tres, planta baixa,
m’ho sabrien dir:
I és molt senzill dir que la felicitat és un camí.
Ja no sé que pensar, ni que fer, ni on anar.
Us siré sincers:
ni tant sols sé què és la felicitat.
II ACTE C
I NO és una paraula llarga.
Molt llarga. I conseqüentment,
la feim molt curta:
Sofriment verbal reduït a instants,
ressonància mental eterna,eterna,etern,èter
Molt llarga. I conseqüentment,
la feim molt curta:
Sofriment verbal reduït a instants,
ressonància mental eterna,eterna,etern,èter
buit de foc, aigua, terra i aire,
tard o prest...
(Hi ha tres opcions :)
A) Tornaràs a la dolça infància
corr!
B) Acabaràs fugint de tu mateix
tornant a la dolça infància,
corr!
C) Acabaràs fugint de tu mateix,
què faràs doncs?
III ACTE C
No existeixo.
De fet cap dels meus actes existeix.
Uep, un momentet.
Ara ja sí.
Com a acte ja realitzat,
voldria expressar-vos un missatge,
abans de morir:
Estic cansat. Com a acte, reivindic la meva
transcendència.
És que no sabem
veure més enllà de les paraules?
Solem donar-li massa importancia a les
paraules. Mirau-me als ulls. Us ho diran tot, en silenci.
26/01/16 Iván Criado chamberlain